Quina pena tan gran... El Trunyet ens ha deixat, la mare, que la he vist trista, m'ha dit que ara es al cel dels gatets i que no el veurem mes pero que tot i que l'he conegut poquet i no li he pogut estirar la cua com m'hagues agradat, l'he de recordar sempre, i per aixo ho escric al blog, perque no ens oblidem mai del nostre estimat Trunyet. Un peto ben fort!
Ada, l'avi de l'Escala, que es molt " burro " però també es molt i molt sentimental, agraieix el teu record a en Trunyet i et diu que, ell, desde el cel de les madalenes, els " palitos ", el pernil en dolç i les terrinetes, també et vigilara durant el teu periple per la terra. No ho dubtis.
ResponEliminaPetonets, maca, i fins molt aviat.
A tots ens ha fet molta pena la pèrdua del Trunyet. En aquesta vida no tot són alegries, sempre anem deixant pel camí essers que estimem i aixó fa malt. Segur que des del cel et vigila, i sempre estara en el nostre record.
ResponEliminaEls avis de Sant Esteve