El tio!

Ja em fet cagar el tio! Si, si, aquest tronc tant simpatic va cagar un munt de coses per al cosinet Cedric, el cosinet Nil i per a mi. La mare em va ajudar a obrir els regals perque encara no tinc suficient destresa amb les mans, jo em moria de ganes de poguer picar ben fort amb la fusta pero ja m'hi vaig fixar prou com ho feien i practicare tot l'any per estar ben entrenada pel Nadal 2010!

Quina melena nena!

Heu vist quina melena m'ha sortit d'un dia per l'altre? jajaja No us ho cregueu que, per variar, els pares s'estaven rient de mi, el cabell es de la mare, tot i que l'invent no esta malament, aixi veig com em quedara el cabell quan creixi una miqueta.

Barça, Barça, Baaaaaarça!!!!

Ey ja soc del Barça!!! ja ho tinc tot, la samarreta amb el meu nom i amb el numero 1, els pantalons i les mitjetes!! Tot em va una mica gran... pero ara si estic llesta per anar a Canaletes quan ho tornem a guanyar tot aquest any: Copa, Lliga i Champions!!!!

P.D. Gracies Angel!

Les meves sabates noves

Com ha arribat el fred siberia la mare ha pensat que hauria de portar unes botes perque no s'em quedin els peus gelats! Aixi que aquest mati hem anat al H&M i m'ha comprat aquestes botes peludetes tan xules, ara ja pot nevar que jo tindre els meus peus ben calentons!

Muuuuuu

Semblo una vaqueta... La mare no se que te al cap pero per Nadal de l'any passat se li va acudir, junt amb el tiet Oscar, de regalarli al meu cosi Cedric aquest conjunt de roba i es clar, com era d'esperar, l'he heredat i a la mare ja li ha faltat temps per posarme'l i que tothom rigues de mi... Bueno haig de confessar que alguna cosa bona te anar vestida aixi i es que la gent no para de dirme coses i a mi aixo m'encanta!

Ja es Nadal!

Avui em muntat l'arbre de Nadal! Si, si, tal qual, aquest mati ens em llevat i com feia una mica de fresca i era moooolt aviat ens hi em posat i pim pam l'hem tingut decorat en un moment! A mes com veieu jo ja tinc el meu garrot per fer cagar al tio! jajaja Els pares m'han dit que ha de ser ben gran per poder picar ben fort!

El Trunyet

Quina pena tan gran... El Trunyet ens ha deixat, la mare, que la he vist trista, m'ha dit que ara es al cel dels gatets i que no el veurem mes pero que tot i que l'he conegut poquet i no li he pogut estirar la cua com m'hagues agradat, l'he de recordar sempre, i per aixo ho escric al blog, perque no ens oblidem mai del nostre estimat Trunyet. Un peto ben fort!