Diumenge vaig veure per primera vegada uns castellers. Els pares em van portar a Figueres, a les fires de Santa Creu, i alla en mig de la plaça de l'ajuntament es van començar a formar muntanyes de persones que pujaven amunt, amunt i quan semblava que ja no podien pujar mes tothom aplaudia i la muntanya es començava desfer... La mare va voler que proves aquesta sensacio d'estar ben amunt pero a la primera estirada de cabells va decidir que ho proves el pare.
Ada, la mare s'hauria de tallar els cabells si et vol portar així. El pare si que ho pot fer sense problemes, je.je.je....
ResponEliminaUn dia et veurem fent d'anxeneta pero per aconseguir-ho el primer que hauras de fer es no riure com ho fas, amb la boca tan oberta que t'hi entraran totes les orenetes de Figueres, i la segona no fer aquesta progressió de pes doncs, a l'arribar al primer nivell, ja foteras tot el castell a norris.
Ara que, quan corris com una gacel·la, ¡¡ a quatre potes no !!!!, ¿¿¿ Eh ?????, ja t'aprimaras, ja, fins ser l'anxeneta més àgil i graciosa de tot l'Empordà ( i part de l'estranger ).
Venga, pimpollo, fins aviat.