dilluns, 26 d’abril del 2010

Diumenge a Sant Cugat







Hola! Quan de temps sense escriure res... quina vergonya... demano disculpes a tots aquells que segiu les meves passes a traves del meu blog. Diumenge vaig estar a casa dels tiets Oscar i l'Elena, van fer la estrena oficial del seu parquet, l'escusa perfecte per reunirnos tots, i encara no entenc gaire be perque vem haver de donar gracies per la invitacio al tiet Ivan... un misteri... com veieu vaig passar per tots els braços que vaig poder i perque no n'hi havia mes que si no tambe! Va ser un dia en familia genial que recoradare segur pels riures que em vaig fer amb en Cedric al llit dels tiets!
en

4 comentaris:

  1. silvia26 d’abril del 2010, a les 23:26

    Hola cosineta,
    ara que ho dius si que feia dies que no publicaves cap entrada eh? jo t'ho perdono.
    El diumenge també m'ho vaig passar molt bé,jugant amb tota la family i empaitant formigues. I també recordaré la bona estona que vam passar tu i jo rient al llit; ep! no malpenseu que també hi havia les dues mamis i també rèien amb nosaltres. Si és que a catxondos no ens guanya ningú oi?
    petonassos als pares i petonets per a tu
    Cèdric

    ResponElimina
  2. silvia26 d’abril del 2010, a les 23:40

    Ostres,algú sap per quina raó misteriosa els meus comentaris no surten publicats? pot ser que els comentaris fets per un menor passin una censura? no ho crec pas... a veure aquest...
    Cèdric

    ResponElimina
  3. Unknown27 d’abril del 2010, a les 9:59

    Digues que no, Cèdric, que el que te el que ha de tenir sempre tindra els comentaris publicats.
    Si que es veritat. Va ser un diumenge complert, al menys per nosaltres, els avis de L'Escala ( i no dic iaios per no fer-me mal a mi mateix ). Els dos nets junts, els pares junts, tots contents, el dinar exquisit, el beure inmillorable, en fí, només faltaven els " ca...... " del teu pare.
    Bé, com tot no pot sortir al 100 %, el resultat del dia va ser molt i molt bo, i tal, i tal, i tal .............
    Això del llit m'ho vaig perdre i no se perqué. Si estaba alli encara no entenc com no m'en vaig enterar. Segurament va ser degut a aquesta mica de sordera que pateixo.
    Je, je, je .........
    Com més sord més feliç soc. Només sento el que vull sentir.
    Petonets, princess, i fins aviat.

    ResponElimina
  4. Unknown29 d’abril del 2010, a les 7:50

    Ada, em sembla que em passa el mateix que al cosinet Cèdric.
    El meu comentari no surt, i això que era especialment sucòs.
    Provem ara ??????????

    ResponElimina